Tendències d’interiorisme que redefineixen els hotels
El disseny d’un hotel ja no es valora únicament per la seva estètica. També ha d’aconseguir que l’hoste se senti còmode, entengui on es troba i recordi l’experiència molt després d’haver abandonat l’establiment.
les noves tendències d’interiorisme en hotels avancen cap a espais més humans, sensorials i connectats amb el seu entorn. El luxe deixa de dependre de l’ostentació per expressar-se mitjançant la qualitat dels materials, el silenci, la llum, l’artesania i la cura de cada detall.
Aquesta evolució està transformant l’interiorisme hoteler i obliga a revisar conceptes que fins fa poc semblaven inqüestionables. Els vestíbuls adquireixen nous usos, les habitacions prioritzen el descans i els materials s’escullen tenint en compte tant el seu origen com la seva evolució amb el pas del temps.
L’interiorisme hoteler deixa enrere els espais genèrics
Durant anys, una part de la indústria hotelera va recórrer a codis estètics recognoscibles en qualsevol destinació. Materials brillants, grans llums, paletes neutres i distribucions similars permetien transmetre una imatge internacional, però també reduïen la personalitat dels establiments.
Actualment, els viatgers busquen experiències amb una connexió cultural més gran. Esperen que l’hotel els ajudi a descobrir el lloc que visiten i no que els n’aïlli mitjançant una decoració intercanviable.
L’informe de tendències per al 2026 de Wimberly Interiors destaca precisament l’avenç de la hiperlocalització, el disseny multisensorial, el benestar integrat i l’ús de materials que envelleixen amb autenticitat.
La prioritat ja no és crear un espai espectacular, sinó un ambient amb significat i capacitat de perdurar.
La identitat local es converteix en el punt de partida
Una de les tendències més importants de l’interiorisme en el sector hospitality és la creació de projectes estretament vinculats a la seva ubicació.
El paisatge, l’arquitectura tradicional, la memòria de l’edifici i els oficis locals passen a formar part del concepte de disseny.
Això no significa omplir les habitacions de referències folklòriques. La clau consisteix a reinterpretar el context amb sensibilitat contemporània mitjançant pedra de proximitat, fustes pròpies de la zona, teixits artesanals, ceràmica o peces produïdes per creadors locals.
D’aquesta manera, l’hoste pot reconèixer la destinació a través de les textures, els colors i els objectes que l’envolten. L’interiorisme es converteix en una narració silenciosa que acompanya tota l’estada.
Aquesta estratègia també permet construir una identitat de marca més difícil de replicar. En comparació amb els hotels dissenyats a partir de tendències globals, els projectes vinculats al seu territori resulten més singulars i memorables.
El disseny s’adreça a tots els sentits
La imatge continua sent important, però ja no pot ser l’únic criteri. La nova ambientació per a espais hospitality també ha de tenir en compte l’acústica, el tacte, la temperatura, l’aroma i la relació entre la il·luminació natural i l’artificial.
Un vestíbul visualment atractiu pot resultar incòmode si el so rebota en totes les superfícies. De la mateixa manera, una habitació elegant perd qualitat quan la il·luminació és massa freda o els materials generen una sensació poc acollidora.
La investigació de Gensler sobre disseny sensorial sosté que el so, l’aroma, la textura i la llum s’han d’entendre com a elements estructurals de l’experiència, i no com a complements afegits al final del projecte. Aquesta combinació pot reforçar el benestar, la identitat de marca i la connexió social amb l’espai.
Per aquest motiu, guanyen protagonisme les superfícies tàctils, els teixits naturals, la il·luminació regulable i les solucions acústiques integrades. L’objectiu no és estimular constantment, sinó crear una atmosfera coherent que acompanyi cada moment del dia.
El benestar s’integra a tot l’hotel
El benestar deixa d’estar limitat a l’spa. Comença a l’accés, continua a les zones comunes i assoleix la seva màxima expressió dins de l’habitació.
La qualitat de l’aire, el confort acústic, la temperatura, l’entrada de llum natural o la possibilitat de regular la il·luminació influeixen directament en la percepció del descans. Són decisions que no sempre criden l’atenció en una fotografia, però que determinen l’experiència real de l’usuari.
En aquest context, el disseny biofílic evoluciona. Ja no consisteix únicament a col·locar plantes, sinó a establir una relació més completa amb la natura mitjançant vistes a l’exterior, materials orgànics, ventilació, tonalitats minerals i transicions fluides entre l’interior i l’exterior.
Com a referència per a aquest tipus de projectes, el WELL Building Standard proposa un enfocament basat en evidències per crear espais centrats en la salut i el benestar de les persones.
Els espais comuns es tornen més flexibles
El vestíbul tradicional, concebut com una zona de recepció i de pas, està desapareixent. En el seu lloc, sorgeixen espais híbrids on és possible treballar, descansar, mantenir una reunió, prendre alguna cosa o participar en una activitat.
Aquesta transformació obliga a dissenyar diferents nivells de privacitat dins d’una mateixa superfície. Una zona oberta pot conviure amb racons de lectura, taules compartides, seients individuals i àrees preparades per a petites trobades.
El mobiliari modular, les catifes que delimiten ambients, les cortines acústiques i la il·luminació per capes permeten modificar el caràcter de l’espai sense haver de fer canvis estructurals.
A més, els hotels estan deixant de relacionar-se únicament amb els seus hostes. Les seves cafeteries, restaurants, botigues i zones de treball també busquen atraure el públic local i convertir-se en espais actius dins del barri.
Aquesta obertura cap a la comunitat transforma l’hotel en un punt de trobada i amplia l’ús de les seves instal·lacions durant diferents moments del dia.
Els materials han d’envellir bé
La durabilitat està adquirint un nou significat. No es tracta només d’escollir materials resistents, sinó de seleccionar superfícies capaces de conservar el seu atractiu després d’anys d’ús.
Pedres apomassades, fustes naturals, suro, cuir, calç, metalls amb pàtina i ceràmica artesanal substitueixen progressivament els acabats excessivament perfectes. Les seves petites variacions aporten profunditat i permeten que l’espai evolucioni sense semblar deteriorat.
Aquesta tendència també respon a criteris de manteniment. En un hotel, cada decisió ha d’equilibrar l’estètica, la neteja, la reposició, la seguretat i la resistència a un ús intensiu.
Un material aparentment econòmic pot generar un cost més elevat si s’ha de substituir amb freqüència. En canvi, una elecció de més qualitat pot prolongar la vida útil del projecte i reforçar la percepció de valor de l’establiment.
El luxe es torna més càlid i discret
El concepte de luxe hoteler s’allunya de l’excés visual. Els ambients més actuals transmeten qualitat mitjançant proporcions equilibrades, materials agradables, peces ben executades i una il·luminació especialment cuidada.
Les paletes cromàtiques es tornen més profundes, amb verds minerals, colors terra, ocres, marrons, blaus apagats i tonalitats inspirades en el paisatge. Els espais neutres es mantenen, però incorporen més textura, contrast i riquesa visual.
També apareixen formes corbes, mobles envoltants i capçals de llit amb una gran presència que contribueixen a crear una sensació de refugi. El dormitori es concep com un entorn protector, pensat per reduir el soroll visual i afavorir el descans.
Aquesta nova interpretació del luxe no necessita fer-se evident immediatament. Es descobreix en la comoditat d’una butaca, la suavitat d’una cortina, la precisió d’un llum de lectura o la qualitat acústica de l’habitació.
La tecnologia s’integra sense dominar l’espai
La tecnologia hotelera continuarà creixent, però la seva presència visual tendirà a reduir-se. L’usuari espera controlar la llum, la climatització o les cortines de manera intuïtiva, sense trobar-se amb panells complexos ni dispositius que trenquin l’estètica.
El repte consisteix a incorporar sistemes avançats mantenint una experiència senzilla. La tecnologia ha d’estar al servei del confort i no ha d’obligar l’hoste a aprendre a utilitzar l’habitació.
També és important conservar alternatives manuals. Un interruptor recognoscible o una senyalització clara poden ser més inclusius que una interfície exclusivament digital.
Un bon projecte d’interiorisme integra endolls, carregadors, sensors i controls dins de l’arquitectura. Quan estan ben resolts, faciliten l’estada sense convertir-se en protagonistes.
L’artesania aporta singularitat en un món digital
La producció digital permet dissenyar i executar elements amb una precisió enorme. Tanmateix, la singularitat dels hotels continua depenent, en gran manera, de les peces que conserven l’empremta de la persona que les ha creat.
Murals, teixits, lluminàries, revestiments i obres desenvolupades específicament per a un establiment contribueixen a diferenciar-lo.
L’artesania no ha d’aparèixer com un element decoratiu aïllat, sinó que s’ha d’integrar en la narrativa general del projecte.
L’art també abandona progressivament el format de quadre convencional. Pot formar part d’una paret, un sostre, una gelosia, una escala o una instal·lació lumínica. D’aquesta manera, zones habitualment secundàries, com els passadissos i els distribuïdors, es converteixen en espais amb identitat pròpia.
Resum de les principals tendències d’interiorisme en hotels
Com es poden incorporar tendències sense crear un hotel passatger?
Seguir una tendència no hauria de significar reproduir una imatge vista en altres projectes. Abans de seleccionar colors, materials o mobiliari, cal definir què ha d’expressar l’hotel i quina experiència vol oferir.
La primera decisió ha de ser estratègica. El disseny ha de respondre al tipus d’establiment, la seva ubicació, el perfil de l’hoste, el model operatiu i la inversió disponible.
La flexibilitat, el benestar, l’acústica o la durabilitat responen a necessitats reals i poden mantenir la seva vigència durant anys. En canvi, determinats colors, estampats o peces decoratives es poden renovar amb més facilitat.
Finalment, cada element s’ha d’avaluar des de la perspectiva de l’ús quotidià. Una solució pot resultar atractiva en el projecte, però deixar de ser adequada si dificulta la neteja, el manteniment o la circulació del personal.
Dissenyar hotels que es recorden per com es viuen
Les tendències d’interiorisme en hotels mostren un canvi de prioritats. El disseny ja no busca únicament sorprendre en entrar, sinó acompanyar, facilitar el descans i construir una relació emocional amb l’hoste.
La identitat local, el benestar, la flexibilitat i els materials honestos permeten crear establiments més diferenciats i duradors. No són decisions independents, sinó parts d’una mateixa estratègia d’hospitalitat.
A VBisogno, desenvolupem projectes d’interiorisme hoteler que combinen identitat, funcionalitat i experiència. Cada espai es concep a partir del context, les necessitats operatives i la personalitat que l’establiment vol transmetre.
FAQ sobre interiorisme hoteler
Quines són les principals tendències d’interiorisme en hotels?
Destaquen la identitat local, el disseny multisensorial, el benestar integrat, els espais flexibles, els materials naturals, la tecnologia discreta i la incorporació de l’artesania.
Quina importància té l’ambientació en els espais hospitality?
L’ambientació influeix en la manera com l’hoste percep el confort, la qualitat i la identitat de l’establiment. La il·luminació, l’acústica, les textures, l’aroma i la temperatura són tan importants com la decoració.
Com pot incorporar un hotel el disseny biofílic?
Ho pot fer mitjançant la llum natural, les vistes a l’exterior, la vegetació, la ventilació, els materials orgànics i els colors relacionats amb el paisatge. La biofília ha de formar part del projecte i no limitar-se únicament a afegir-hi plantes.
Com es pot evitar que el disseny d’un hotel quedi antiquat?
És convenient prioritzar materials duradors, una distribució funcional i una identitat vinculada al lloc. Els elements més subjectes a les tendències es poden reservar per als teixits, l’art, la il·luminació decorativa i els accessoris fàcils de renovar.
